Miro enrere, recordo, i busco en la memòria com va començar tot. I m’adono, que els inicis van ser diversió, entreteniment a les tardes després de l’escola. Que escollís ballet i no una altra cosa? Realment, pura casualitat. Suposo que ho vaig trobar bonic, maco, fi. Perquè així és l’exterior de la dansa clàssica, estètic, pur, perfecte. I a poc a poc, comença a formar part de la meva rutina, del dia a dia, i no ho vaig deixar, m’agradava. I llavors creixes, i deixa de ser un simple joc. Encara que no ho vaig triar a propòsit, ara per ara, és en el que s’ha convertit. En part de mi, de com sóc, de qui sóc i de la meva manera de viure.