Gràcies. Gràcies a la dansa clàssica per convertir-me en qui sóc als meus 10 anys, per donar-me tant: amics, gent meravellosa, coses noves per aprendre. Gràcies per ensenyar-me a ser millor cada dia, a donar-ho tot, a entregar-me, a voler millorar, i aconseguir-ho. Gràcies per posar-me nerviosa, pels vestits, pels focus brillant damunt meu, per les actuacions, pels sonors aplaudiments. I per descomptat, per l’electricitat que sento i sempre sentiré al posar-me unes sabatilles, i sense pensar, posar-me a ballar.